« de 8 »

La dècada de 1970 els meus pares van començar una explotació petita amb quatre vaques
lleteres, durant aquesta època la llet es podia començar a comercialitzar en petits centres de
recollida i seguidament distribuïts a diversos llocs del poble o ciutat.

Començàrem munyint les vaques a mà, refredant la llet en càntirs col·locats en estancs d’aigua
freda i fent el trasllat dels càntirs diàriament per a la seva recollida.

Era una tasca laboriosa i delicada, i més a l’estiu on fàcilment la llet podia quedar inservible a
causa de la calor. Amb l’augment de vaques, aquestes van ser traslladades a una petita granja
prèviament condicionada. També es va modernitzar la instal·lació elèctrica, el qual ens va
permetre instal·lar una munyidora mecànica i un tanc refredador de llet. Aquestes millores ens
van permetre emmagatzemar la llet durant més temps, i en lloc de portar-la als centres de
recollida diàriament, un camió venia periòdicament a recollir-ne una major quantitat a la mateixa granja.

Desafortunadament, quan vam arribar a les vint vaques, vam haver de sacrificar tot el nostre bestiar per la prevenció de la brucel·losis i la tuberculosi a la dècada de 1990.

Després de la desafortunada pèrdua, recuperàrem de nou el nostre negoci làctic invertint en
animals de major qualitat. Al final, tot va valer la pena perquè el nou bestiar ens va proporcionar
una major qualitat i quantitat de llet.

Es va formar una nova regulació fiscal. Estàvem obligats a pagar una gran quantitat d’impostos
d’acord amb la nostra quota de producció de llet. No vam poder complir amb el nou reglament
perquè era poc probable que obtinguéssim beneficis. Per tant, vam prendre la trista decisió de
vendre tot el nostre bestiar.

Al 1997, el fill major de la família, Casimir, va invertir en un negoci per vendre carn de Xai. No
obstant això, la demanda era baixa, així que va començar a vendre llet d’ovella. El seu negoci
va començar a millorar i se li va ocórrer una idea. En lloc de vendre la llet, podria utilitzar-la per
produir formatge. Va ser la decisió correcta.

Hi havia un mercat per al formatge. Amb el pas dels anys, amb l’ajuda de la família i empleats,
el negoci del formatge es va fer més estable. La nostra marca va ser llançada oficialment al
1999.

Ara tenim un bon ramat d’ovelles i una petita fàbrica de formatge.